Monòver recorda els orígens, mites i llegendes del Carnestoltes amb un mural “optimista i esperançador”

0
- Publicidad -

La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Monòver no podia deixar de commemorar una fita tan destacada i amb tanta tradició al municipi com és el Carnestoltes.

Per aquesta raó, Verónica Amat, regidora de l’àrea, destaca que “no volíem deixar de fer alguna cosa per tal de recordar enguany aquesta celebració, encara que no es puga celebrar com toca”.

Així, des de hui mateix es pot vore “un mural a la balconada de l’Ajuntament de Monòver, el qual, de forma representativa, ajuda a que aquesta data no passe desapercebuda”, apunta Amat.

No és la decoració “a la qual estem acostumats, amb tota la façana disfressada de la temàtica corresponent, però és una manera de recordar una festa en la qual solen participar centenars de persones any rere any”.

I és que, enguany, s’ha volgut rendir homenatge als arrels d’aquesta fita i, “mitjançant una investigació dels carnestoltes rurals, tradicionals i mil·lenaris d’Europa, s’han conegut els seus significats i orígens”.

Alguns elements protagonistes d’aquests carnestoltes mil·lenaris són “les màscares i els rituals amb animals, els quals representen l’enllaç entre el món celestial i el món terrenal”, explica la regidora.

Uns rituals ancestrals que, amb el pas dels segles, han assumit diferents significats, com anuncia Amat, “però la majoria sempre relacionats amb el despertar de les forces primaverals, ja siguen vegetals o animals i de purificació dels pobles, deslliurant-los dels mals esperits que porten el fred i la foscor de l’hivern i afavorint la fertilitat del camp, el bestiar i les persones”.

En concret, al mural que es pot apreciar a la balconada de l’Ajuntament de Monòver, es poden observar diferents personatges de diversos tradicionals carnestoltes, com ara, “la Vijanera a Cantàbria o la Festa de l’Os a la comarca del Vallespir, al Rosselló on, segons una creença popular, el 2 de febrer l’os es desperta de la hivernació i, segons la climatologia, ix fora o torna a la cova”.

També es poden vore al mural “representacions del cérvol i altres animals amb banyes, símbol de regeneració vital, les quals coneixem com als diables que dansen als correfocs per tal d’espantar el mal”.

La representació botànica també està present a la composició pictòrica del mural d’enguany amb “representacions com els Antruejos del Carnestoltes Hurdano de Càceres, els Ossos Reisig d’Empfinger (Alemanya) o els Homes de molsa de Béjar, a Salamanca, els quals van abillats amb un mantell vegetal damunt els cossos donant la benvinguda a la primavera”.

Però això no és tot, perquè des de Joventut “hem volgut aprofitar totes aquestes celebracions per tal de fer un paral·lelisme entre els rituals i les tradicions carnavalesques i la situació que estem vivint en aquest moment”, remarca Verónica Amat.

Una manera “d’agafar aquest llegat de mites i llegendes del carnestoltes mil·lenaris, que parlen de gaudir de la vida, d’un món de natura i sostenibilitat amb llaços destacats amb el medi rural… per a ubicar-los en el món actual i fer

d’aquest carnestoltes 2021 un moment simbòlic, ple de força i des d’on projectar ànims en aquestes circumstàncies excepcionals”.

Perquè “considerem que és fonamental llançar un missatge d’esperança i confiança amb el qual assegurar que prompte tornarem a gaudir tots junts de l’explosió de goig i colors a les nostres festes, als nostres carrers i, sobretot, amb la nostra gent”, com apunta Amat.