Josep Esteve Rico Sogorb contesta al
Casal:
ALS MEUS EDUCATS AMICS DEL CASAL
Estimats amics del Casal Jaume I de Monòver:
He de donar-vos les gràcies perquè a la fi he pogut fer-vos riure —què és
un mèrit d'uns pocs virtuosos de l'art escènic— lo qual es millor que
fer-vos enujar o plorar. Gràcies de nou.
Si el meu tò li pot parèixer a tòt el Casal
monover "grandilocuent i patrioter"; la vostra reacció em pareix de poc
trellàt i educació, irrespectuosa en les formes i en el significàt:
teníu la facilitàt i la facultàt de canviar molt ràpidament de la risa i
somrisa a l'insult —potser amagat sigilosament en el vostre text— i a la
burla i mofa; o per lo menys a una manera de tractament de qui no pensa
com vosatres descaradament humiliant, cínica i ¡còm no, satírica!. A
raonaments llegals-jurídics o soci-històrics: Estatut d' Autonomía —que
això era en definitiva el motíu de la meua carta— i sense insultar a
ningú ni riure'm de cap persona —ni tan sisevòl del pròpi alcalde—
contesteu vosatres en tò, aspecte, contingut i fons o fondo irrespetuosos
i gens cavallerescs impròpis d'aquells que a sovint vos declareu
demòcrates.
Per a la vostra informació o tal volta per a
aclariment, en la vida he rebut classes ni de cap membre del partit
republicà de Bush ni de cap organisme totalitàri o persona patriotera,
dictatorial, belicista o imperialista... sino tòt lo contràri... he begut
de fonts molt variades i diverses, sempre contrastant o coneixent totes
les versions o teoríes. Algunes d' elles, molt democràtiques, mai
burlesques, molt socials i tolerants, molt nacionalistes
valencianisticament parlant i atres molt esquerristes, esquerranes,
progressistes i de centreesquerra fins al punt d'estar a bé en membres
del Casal Jaume I d'Elx, en membres del BNV —en els que coincidía en
certs punts— i algúns de la "tercera vía". Possiblement vos haveu
enganyar pel desconeiximent personal i les apariències d' un text en la
present Web. No es pot enjuïciar a qualsevòl per un text concret. De fet,
és la primera vegada que en monòver.com es critica una opinió meua
després de moltíssimes cartes meues publicades —algunes d' elles inclós
tractant vora la guerra d' Iraq i en clares alussions contra la política
de Bush—. Vos enganyeu.
Si usar la prosa, si citar metàfores, símils i
frases o cites que aludixen a l'identitàt local monovera, al sentiment de
les signes d'identitàt d'una ciutàt —allò de poble d' Azorín i les cites
del Pare Rico Vidal que a banda del llibre que existix es poden vore
documents d'ell de l'època en "l'arxiu general del regne"— vos pareix
grandiloqüent, alarmista, encés, patrioter com si fora una crida a la
Creuada de Bush i retòric, etcètera... és què no enteneu de periodisme ni
d'estil lliterari, disculpeu-me. No he fet demagògia. La carta no anava
destinada a enervar a les masses... no era un discurs de miting polític.
Sino una queixa a l'alcalde —perquè vos agrade o no l'estatut mentres no
es canvie diu això i cal complir-lo— pero també un intent d'informar i de
fer reflexionar, als ciutadans. Queixa a l'autoritàt i informació al
ciutadà en la llei per davant, això si, si em permitiu, engalanat i
decorat en prosa molt lliterariament, en molt d' amor i sentiment
localistes i molt de respecte. Torneu a equivocar-vos i a deixar-vos
enganyar per les apariències.
Per a la vostra informació, he segut criticat
com a soci d'AI per escriure una opinió que en proporció donava més raó
als palestins que als israelites. I també m'han criticat en EEUU en un
mig de parla hispana una opinió anti-bush i anti-globalizacìó. Per lo
tant les comparatives en els Donuts —perquè preferixc els "sequillos de
Monòver o de El Pinós— o el Mc Menú —què preferixc el menjar casolà i
mediterràneu— aci estàn de menys; sobren. I més quan m'ägüelo (republicà
socialiste i sargent de la Republica) Luis Sogorb el Matacà i sos
germans varen ser destacats membre de la Casa del Poble d'UGT de Monòver
i son fill Luis, destacat membre del Partit Comuniste de Monòver. He
mamat d'ells moltes lliçóns.
He de reconèixer que: o teniu massa imaginació
o patiu alucinacions o la manca de raonaments, arguments, tèsis, teoríes
i hipòtesis la supliu i equilibreu en l'ironía, la sàtira, el cinisme, la
burla i la poca gràcia. Voreu: ni he volgut ni he pretés mobilizar als
ciutadans de Monòver... ni he fet apología de la lluita de carrer ni en
cap moment ha paregut que cridava ¡a las barricadas! i molt menys
incitava a "¡ya están aqui.... nos invaden, a por ellos!... O haveu vist
massa films d'extraterrestres o esteu somiant. Per cert, tampoc he
incitat —ni ho mencionava— a cap monover a creure en cap invasio i a que
algú vullga impondre i llevar res. Per favor, sigau seriosos i deixeu
estes coses tan imaginatives per als sainets de teatre en valencià que en
Monòver es fa prou i molt bé.
I ara, ¿per què tinc que propondre que algú
pinte franjes blaves en Monòver? No sóc ningú per a això ni m'agrada
incitar a cap rebelió ni cap acció d'esta classe. Per eixemple, si què és
de veres que atres se dediquen a fer pintades en parets i sempre hi ha
qui de vosatres i qui dels contraris incita a algú a fer estes coses,
pero no és el meu cas. Torne a dir què me dirigia a l'ajuntament, a
l'alcalde, anava per l'oficial i llegal —que alguns no acepteu, val— de
l'estatut agrade o no, ahi està, eixa es la bandera, la que du la franja.
Pero no he fet cap crida al poble.
I sé, què Jaume I conquestà o conquerí en la
ciutàt de Valéncia com diuen les seues "chroniques" en les barres d'Aragó,
primer símbol cristià del regne de valencia cristià... pero eixe símbol (penò
de la rendició o conquesta, drap d'una tunica mora retallada de les
manegues i què és falsa, no es autèntica com experts textils han
reconegut i què du la frase "año 1238" en la part superior (¡què curiós,
en castellà, quan la venereu com enseya valenciana i que tapeu per a que
aço no es veja ni es sàpia). Bò, les barres eren l' ensenya personal del
rei, —com si fora l'actual DNI— i de la dinastía dels monarques
aragonesos. La construccio nacional territorial del regne de valencia va
durar un procés llarguisim en anys. Després de 27 anys de campanya de
Jaume I, es traspassen els llimits originaris a partir de Biar i després
de mort el Conqueridor es feren les incorporacions posteriors de les
terres surenyes derivades de tractats i pactes com el de Torrellas i la
conquesta d'Alacant pel net del Conqueridor Jaume II que l'integra en el
regne en 1304. En tot este temps, des de 1238 fins quasi cent anys més
tart quan Pere IV El Cerimoniós, Valencia no tenia bandera pròpia per a
tot el regne, per a tot el territori, sino que venia usant l'ensenya
privada del rei, de la dinastía aragonesa: les barres. Es Pere IV i III
de Valencia qui, com a cap de la Corona d' Aragó, descendent de la
dinastía reial aragonesa i llògicament coneixedor de l'heràldica de la
Corona d'Aragó, aplica com a provilegi i honor en gratitut (per la
defensa que els seus vassalls valencians havien fet d'ell en contra dels
abusos de la noblea i per haver lluitat contra l'intent invasor del rei
Pedro de Castella) a la senyal reial barrada la franja blava de les
banderes victorioses aragoneses (que porten els escuts autonòmics
valencià i aragonés) i la seua corona; modificació que transforma la
senyal privada individual del rei en una bandera de tot el territori i de
tots els seus habitants, deixant de ser individual per a ser colectiva.A
partit d'este moment i fins el dia de hui ha segut i és la bandera dels
valencians, de Valencia i tot el seu regne, per damunt d'ideologies.
Bandera que el mateix Franco en el desfile de la Victòria tingué
requissada com a botí de guèrra i considerada bandera separatista.
Bandera que junt a la republicana i a la socialista presidia els mitings
del partit socialiste com els de Largo Caballero. Bandera en la que els
milicians anarquistes conquestaren el castell d' Eivissa (això si, sense
corona pero en el blau i en una estrela roja) quan la quatribarrada o
penó de la rendició va ser passejada per falangistes braç en alt en 1940.
Bandera que reconeix l'estatut.
Vos aclariré, (mireu que sou cabuts). Quan parle d'identitàt autòctona em
referixc a dos dimensions: la local —monovera— i l'autonòmica o
valenciana (què defenc com a nacional, perquè sóm una nació-nacionalitàt
històrica)... no m'agrada res això de "levantina, del sureste español,
murciana, alacantina". No crec en cap d'estos termens. ¿Val?
En quant a l'heràldica, (mira que sou brutots) ¿qui ha dit que l'escut
monover viole la llei? Res d'això. Els escuts locals es deuen a molts
criteris històrics i gràfics: documentals, testimonials, senyorials (si
foren viles feudals o de senyoriu nobiliari lo qual determina les armes
que configuren el blasó o escut) i reials (si foren viles propietàt del
rei)... per això alguns porten les quatre barres aragoneses, evidentement
tant pel rei com per algun comte o duc o marqués que portava les barres
també en el seu blasó... atres porten junt a les barres la franja blava
en o sense corona, atres porten el castell de Castella, inclos els
bastons carlistes com en Almoradí i atres l'àguila imperial de dos caps
com en Altea... etcètera. ¡¡Què hi ha de tòt!!
Torne a aclarir. La referència a algún diputàt monover no era per a
demanar una proposició no de llei... (haveu anat més allá) ni tampoc per
a fer cap plé de les Corts Valencianes vora el tema... (no és per a que
es tracte de problema nacional, ni molt menys) no, no... era per a que a
nivell personal fera un comentari a l'alcalde, a l'equip de govern i al
plé de l'ajuntament per a demanar que s'ajusten a la llei. Aixi de
senzill. Algúns veeu ilusions on no hi ha.
Una volta que se m'ocorrix traslladar algunes queixes de monovers anònims
i fer-les pùbliques, una volta de centenars que he escrit d'atres temes
com la guerra, el calçat, etc... una volta que m'atrevixc en este tema de
la simbología valenciana... i voleu erigir-me en defensor heròic de massa
coses comparant-me en el furtagallines, assaltador de viles i camins, el
mercenari Cid Campeador... ¡¡per amor de Deu, no me compareu en un
castellà invasor que va viure a la sopa boba en la ciutàt de Valéncia!!
No necessite, no em cal seguir defenent res ni que m'erijau res de res.
No vullc carrers, ni res dedicat, no he fet cap mèrit per a tindre un
carrer al meu nom, ni ho pretenc, no exagereu. Pero vosatres tampoc. I
deixeu-vos de més burles. La caspa és algo natural de l'organisme que pot
patir qualsevòl persona, inclós vosatres. Ademés, què més caspós (sinònim
de vell, caduc, antic) que un logo d'una entitàt com la vostra que du la
cimera d'un rei de fa més de 750 anys.. poca imaginació a l'hora de
buscar el nom: si sou republicans i progressistes es contradictòri usar
el nom de Jaume I per al Casal.... això sí què és caspós. Podrieu haver
triat un nom més modern i actual ademés de progre, esquerriste i
democràta.
El problema de tota esta polèmica és que... vosatres fins ara campaveu a
les vostres amples tenint el cotarro dominàt i controlàt.. en molt de
poder d'influència inclós dins de l'equip de govern i que fins ara cap
monover s'havia queixat, vos deixaven fer i mai hi havia una queixa... ¡¡globalisacio
casaljaumista en monòver, tots els monovers pensaven com vosatres!! Un
simple text ha segut llegit i ha fet reflexionar a algúns. En atres
paraules, la meua opinió ha despertàt conciències, ha despertàt a
monovers què o bé ignoraven i desconeixien esta versió (a soles la vostra,
¿o no tenen dret a coneixer que hi ha atres versions? ¿I nosatres ni
tenim dret a informar de les nostres versions?) o bé han obert els ulls
i veuen la llegalitàt vigent quee vosatres no voleu vore. En definitiva,
que estaveu molt bé aixi de tranquils i he aparegut i vos he soliviantàt
al personal.
Ho llamente. Mea culpa. Pero repetir lo que una llei cita en el text es
fer honor a la realitàt, dir veritàt i eixercir en la llegalitàt. ¿I
vosatres, ho feu?
I per supost, una cosa es que un ciutadà porte un pin de la
quatribarrada, que ningú li pot obligar a llevar-se'n per què tenim
llibertàt per a celebrar el 9 d' octubre i atra cosa es que del balcó
d'un ajuntament es penge una bandera què no és oficial. Coses distintes.
En quant a lo de que la senyera en blau es de dreta, es un èrro i es fals.
Adés he posat eixemples pero vos puc assegurar que hi ha nacionalistes de
centre-esquerra que porten la franja blava pero sense corona i en un
estrela blanca o roja... ¡ino tenen res de dretistes!! Ya en la guerra
civil el partit Acció Nacionalista portava esta bandera nacionalista
valencianista en blau estrelat (estrela blanca i roja). Ah, i no em sent
guanyador de la desfeta d'Almansa, perquè aci començà el mal per als
valencians: l'opressió per part de Castella i el rei borbó Felip V.
No em crec en dret d' escriure res, l'història està escrita, no m'invente
res ni es la meua intenció. El blau en la senyera està molt malt vist
pels espanyolistes pperos o de partits ultra... i si du l'estrela
nacionalista ¡¡més encara!! No poden vore el blau. Hui ho he comprovat en
Valencia Ciutat; membres cap rapats en banderes borbòniques espanyoles
volien pegar-nos als que portàvem la senyera nacionalista en blau
estrelat. He segut testic. A vore si vos creeu que sou els unics que vos
podeu arrossegar el nacionalisme valencià...
Una cosa es certa: els valencians, sentim que la nostra llengua està
lligada a la nostra cultura i la nostra cultura està lligada a la nostra
terra. Molt bé. I en este pàrraf coincidixc: <<L’estatut d’autonomia que
tant ens oprimeix, estatut ideat i fet pels guanyadors, és el moment de
canviar-lo; assistim a un moment del segle en el qual cada nació de
l'estat està proposant les seues opinions respecte a l'estatut
d’autonomia. Ja estem veient com el País Basc, Catalunya, Galícia, etc.
es mobilitzen per a poder aconseguir aquelles peticions que durant
dècades han tingut. I nosaltres, què?, els representants del País
Valencià a Madrid, no només no fan res per a aconseguir el reconeixement
que ens mereixem els valencians, sinó que volen tornar a èpoques passades
minvant la nostra llibertat com a poble.>> Estic a favor.
T'equivoques en allò de que la senyera en blau es un invent actual. Ho he
dit adés. Trabaràs documentació. El mateix Pare Rico portava la senyera
en blau allà pel mil huicents i abans en els segles migevals existia un
cos de cavallers que custodiaven, guardaven i acompanyaven a la senyera
en blau itinerant per totes les viles del regne inclós quan hi havia
guerra, epidèmies, etc. Era la companyia de soldats "centenar dels
ballesters de la ploma". Hi ha més documentació. La cita del professor
català que em diu, es pobra. No en và en el Palau de Sant Jordi de
Barcelona, seu del Govern Català i no es d'ara sino de fa segles, pujant
l'escala a una part es troba un fresc o gravat d'un soldat en la senyera
en el blau. Per algo serà. I catalans erudits com Marcelo Capdeferro
professor universitari, Cirici i atres, reconeixen esta bandera. No cal
dir els treballs d'investigació de Nicolau Primitiu, Antoni Atienza,
Garcia Moya, Francesc de P. Momblanch, etc.
La millor es l'invitació que me feu, què agraïxc còm a cortesía, gràcies
pero tinc llòc on defendre i fer coses per la llengua i la cultura,
inclós per <<la normalització de la llengua als escrits oficials, i el
rqueriment del coneixement del valencià per part del funcionariat>> en lo
que estic a favor (encara que en matiços) .
Ha segut un plaer. Ah, i m'agradaría que a l'igual que ara me criticàreu
perquè no vos agradà la meu opinió vora la bandera, tinguereu l'educació
i l'humiltàt de felicitar-me si algo vos agrada i l'honra de reconèixer-ho
en públic. Sigau demòcrates per a lo bò i per a lo roïn.
Atentament
Josep Esteve Rico Sogorb
