El 9 d' Octubre és una festa jove per als valencians surenys (alacantins)
pareixent-nos una festa institucional-administratíva i política per
als ajuntaments i la Diputació. Ideal per a funcionaris i estudiants
que lliuren agafant un bon pont mentres fàbriques i tallers passen la
festivitat al dia 12. La setmana es completa lliurant-la d' una festa
enmig evitant pérdues i costos. Encara que enguany cau dissabte.
Qüestió de rentabilitat. Llàstima que la majoria d' estos empressaris
parlen valencià i es senten més o menys valencians. No tindrà res que
vore pero és la realitat. L' inici de la nostra nacionalitat
històrica és el 9 d' octubre de 1238, quan Jaume I entrà triomfant en
Valéncia Ciutat. L' actual província d' Alacant va anar incorporant-se
posteriorment de forma paulatina al regne jaumí. Estrenada l'
autonomia els surenys gaudírem en Alacant de la Real Senyera, però
degut a motíus de conservació, la bandera no tornà a eixir de
Valéncia Ciutat. Si tinguérem una rèplica, i amb més i major voluntat
dels governants, es podríen fer celebracions itinerants augmentant el
sentiment valencianistea on es minoritari. Bon instrument per a
cohesionar territori i enfortir el desequilibrat fet diferencial! I
dins de molts anys el 9 d' Octubre tindria arrels, i seria celebrat
ací. A poc a poc. Si la festa no s'acosta al poble, si no ix dels
ajuntaments, diputacions i Corts fent-la participativa, serà difícil
que els ciutadans (sobre tot al sur) la facen seua, la mimen i
potencien.
Caldria modificar la programació artística seleccionant-la en clau
autòctona. Inclós convertint la celebració en algo més reivindicatiu
que festiu aprofitant per a reclamar drets com a poble alçant el crit
contra les injustícies mentres exigim ajuda i solucions als nostres
problemes quan vivim una crítica i greu situació soci-econòmica. No
és bò viure l' any sancer queixant-nos amb motiu i en el 9 d' octubre
oblidar els problemes anant-nos d' acampada. Tenim raons per a
protestar: som l' avantpenúltima autonomia en rebre subvencions i la
segona o tercera en pagar més imposts a l' Estat. Els nostres
recursos com el joguet, calçat, torrò, ceràmica, marbre, agricultura;
estàn en recés i patixen fortes crísis necessitant ajudes
administratives. Hem perdut poder adquisitiu i competivitat.
Augmenten la desocupació (a diari més contractes brossa), la pressió
fiscal, els costos de les empresses i l' importació descendint la
venda a l' exterior. Necessitem aigüa i de qualitat. La terra es va
dessecant i les empresses s'en van a l' estranger mentres l'AVE s'ha
estancat i la Copa de Vèla donarà beneficis a Madrid.
El panorama no és bo i ens cal agafar la nostra senyera i
manifestar-nos pacíficament pero reclamant solucions, ajudes i
atenció a allò que necessitem, convertint la celebració en una cosa
més reivindicativa que festiva. Tenim raons per a protestar. I com a
ilicità i valencià sureny celebraré el 9 d' Octubre estimant la
nostra terra del Cènia al Segura llançant un clam per l' integritat
territorial i el fet diferencial, recordant que el Sur també existix,
que també és valencià i que igualment els surenys també sòm
valencians.
