Cinc no, quaranta
milions!
Vull protestar per una injustícia que no ha denunciat ningú. El
govern de Zapatero atempta contra la diversitat i la pluralitat cultural i
regional de l’Espanya autonòmica, única i indivisible, presentant NOMÉS
cinc versions del projecte de la Constitució Europea. Qui diu que només hi
ha cinc llengües en la nostra europeista, civilitzada i culta Espanya? Qui
diu que només n’hi ha dos en la nostra turística i urbanitzada Comunitat
Valenciana? Qui diu que el valencià és la llengua dels valencians? I els
alacantins, no tenim una llengua alacantina pròpia? I els monoveros,
tampoc? Els del Xinorlet tampoc? Per què cada u no pot parlar com li done
la gana i escriure com li isca? No és just: no s’han de presentar cinc
versions de la Constitució, perquè a Espanya hi ha moltes més llengües que
eixes cinc només.
Com a exemple, ja que seria molt llarg donar una mostra de la
diversitat lingüística existent entre nosaltres, simplement vaig a escriure
les versions a diferents llengües espanyoles i m’agradaria que els nostres
polítics, Maragall, Camps i Zapatero, com també els periodistes benpensants
i savis, prengueren bona nota d’una lliçó de democràcia, tolerància,
respecte i no ingerència en els assumptes propis de cada u.
Català
acadèmic:
El famós cònsol honorari francès va buidar la copa cristal·lina
de cava català i escumós en l’escot en forma de V que insinuava uns pits
portentosos de la noia per la qual havia experimentat una atracció
poderosíssima que el feia desitjar-la intensament així que l’havia vista
entrar en la festa resplendent i concorregudíssima al palau barroc de la
distingida i vella duquessa.
Català:
Al famós cònsul hunurari francès va buidà la copa cristalina de
caba català i ascumós an l’ascót an forma de B qu’insinuaba uns pits
purtentosus de la noia par la qual habia axparimantát una atracció
puderusíssima ca’l feia desitxar-la intensamén axí ca l’habia vist entrà an
la festa rasplandén i cuncurregudíssima al palau barróc da la distingida i
bella duquesa.
Mallorquí:
As famós cònsol honorari francès va buidà sa copa cristal·lina
da cava mallorquí i ascumós an s’ascòt an forma de V qu’insinuava uns pits
portentosos de s’al·lota par sa qual havia axparimantát una atratció
poderosíssima ca’l feia desitjar-là intensament axí ca l’havia vista entrà
an sa festa rasplandent i concorregudíssima as palau barroc da sa
distingida i vèa duquesa.
Valencià de
l’horta:
El famós concetxal honorari francés ba buidar la copa
cristalina de xampán valencià i espumós en el pitral en forma de uve
qu’amostraba unes mamelles impressionanxs de la femella per la que
babetxaba des de que l’habia bista entrar en la festeta de tres paréis de
coions en la que tot cristo estaba com sardines en bóta del cassot de la
forraíssima i ansiana duquessa. Xe!
Valencià de la
Real Academia de la Llengua Valenciana:
L’ínclit conseller honorari gal va abocar la copa de vidre de
xampà del nostre Regne de Valencia i enemic de Catalunya i espumejant en el
corpiny en forma de V de Valencia que sugeria unes tarongetes com les de la
nostra uberrima horta valenciana de la xicona per la que s’havia vist
embargat d’emocions torrencials que li feia sentir desigs concupiscents en
quant l’havia vista accedir al contuberni brillant i concurridíssim al
casal faller de la molt honorable i conspícua senyora duquessa. Visca
Valencia!
Monovero:
El conegut concejal gavatxo va buidà la copa de vidre de
misteleta dolceta en el pitral en forma de triàngul qu’amostrava us
mamellots de campeonato de la zagala que li havien regirat es ullx i sacà
la llengua fòro quan l’havia vista entrà en el ball animat i cassinero del
xaletasso de la més tessa qu’un fus i més vella qu’el pi de Làcyt duquesa.
Monovero de la
gent jove:
El tio gavatxo exe va tirà la copa de cristal de wiski en
rédbul damunt des peres flipáns de la tia exa que s’habia tornat gilipolles
en vórela entrà en la barraca superpetà de la pijorrondia exa més cregua
que res que té més peles que pesa. Que for!
Castellà
literari:
El renombrado cónsul honorario galo vació la copa cristalina de
champán separatista y espumoso en el escote equilátero que dibujaba unos
pechos prodigiosos de la moza por la cual había, hubiera o hubiese
experimentado una atracción letal que le había, hubiera o hubiese
despertado unos deseos profundos y oscuros en cuanto la viere entrar en el
ágape resplandeciente y lleno hasta la bandera del palacio borbónico de la
eximia y entrada en años duquesa.
Castellà pijo:
Jo, el famoso embajador francés, tía, echchchó la copa, sabesss,
de champááán catalááán y con burbujitasss en el top en forma de triánggulo
supermegaguay de la piba por la que se había pirrado, tía, nada másss verla
entrar en el cóctel jam session superpetadíssimo del bungaló del campo de
golf de la con stock options y estropeada abuela de mi novio, tía. Ssssss.
Qué-fuerte-me-parece. Es un flás.
Andalú:
Er famozo cónsu honorario francè eshó la copa de crihtá de
shampán burgué y con burbujita en er ehcote en forma de pico que enseñaba
unah tetah que te caía de culo de la shica que loh ojoh se le salían de loh
agujeroh y lo de ahí abaho por donde tú sabeh cuando la vió entrá en la
verbena salerosa y animadiya del cortijo de la distinguía y viejesita
señorita. Ozú!
Llengua dels
SMS:
L fmos cnsol onorari frncs vabuida la copa cristalina d cava
catal i scumos n lscot n frma d V kinsinuava 1s pits portntosos d la tia x
la kavia xperimntat 1 atracio podrosisima kl fea dsijarla intnsamn qan
lavia vist ntra n la fsta rsplndn i ptada a la ksa d la distngida i vya
dukesa.
L’idioma o...mmm
l’estil de Tamara:
El famoso embajador gregario francés, os váis a enterar, vació
la copa de cristal de champán burbujeante, hoy voy a salir a por ti, en el
escote pronunciado que insinuaba unos pechos superatractivos de la joven
por la que había experimentado, no cambié, no cambié, una pasión ardiente
masculina que le había vuelto loco cuando la vió entrar en el lunch de
bungalóps de la entrañable y explosiva duquesa. Wow!
A. Maestre
Brotons
Veí de Monòver / Munòve / Monóvar / Monóbar / Munóbe...
