¿Germanes én el mateix nòm? 

 

La Generalitat de Catalunya, én un colp d'efecte brusc i ràpit, s'adavanta i fa seua la traducció valenciana de la Constitució europea per a salvar lo que son tripartit considera prioritari, sobre tot per a ERC: la unitat de la llengua. El Govern de Catalunya ha presentat davant del Ministeri d'Exteriors la mateixa traducció de la Constitució europea que la Generalitat Valenciana per a lograr acabar en el conflicte per les dos versions, én el destacat aspecte de que la catalana és la mateixa que la la versió valenciana. L'eixecutiu català va decidir de sobte i com a reacció a la demanda del Consell Valencià, assumir com a propia la traducció valenciana després de que este es negara a presentar un text conjunt que rebera el nòm de valencià-català o català-valencià.

 

Lo curiós és que Catalunya ha assumit un text farcit de paraules tan valencianes còm "este" en  lloc de  "aquest", "hòmens" en volta de "homes"; més les formes verbals "establix, regixen, prohibix i garantix" en llòc de les catalanes "estableix, regeixin, prohibeix, garenteix" i frases com "drets dels xiquets" a l´hora de referir-se als "drets dels infants". Estos son algúns dels trets més destacats de la versió valenciana assumida per Catalunya i pressentada, que poden provocar sorpresa en els llectors catalans puix son paraules i oracions mai empleades per Catalunya i tradicionalment autòctones valencianes. En tal d'eixir-se'n en la seua, els polítics catalans fan seues moltes coses dels demés per a presentar-les i re-oferir-les com a pròpies, com a catalanes. Això és una usurpació, una ingerència en temes competencials d'atra autonomía ademés d'un atemtat a l'identitat del poble valencià a banda d'unitarismes i filogenètiques llingüístiques. En la parla coloquial es podría dir que han ficat els nassos on no deuríen, com si hi hagueren anat a casa del veï a pixar-se'n damunt de la seua estora. El problema es que, el veï, que és supòn duenyo de sa casa, no té els collóns ni l'autoritat per a reaccionar en una protesta aïrada potent i de fort resò. A soles ha manifestat molt suau i educadament el seu malestar. Mal escomença la Constitució Europea. Si després ha de ser ratificada pels estats membres, quan toque, per ad este moment, els polítics valencians deuríen protestar, i si pugueren firmar-la; no deuríen fer-ho. Si fora Camps i me la presenten per a estampar la meua rúbrica i aceptar-la...no firmaría.

Pero ull, Maragall & Carod i Cía son molt pero qué molt cucs i astuts. Com no varen poder lograr el reconeiximent del català en el Parlament Europeu implícitament integrant la unitat de la llengua i els va fotre el reconeiximent al valencià del ministre Moratinos que sense entrar en filologíes es llimità a reconèixer i acatar la llegalitat; ara es trauen un as de la mànega i en un abraç del orso s'arrosseguen la versió valenciana, —"¡¡es mioooo, mi tessssoroooo!!"—  l'acepten i l'admitixen fent-la seua i damunt el president de l'Estat Espanyol, Sr. Zapatero, la presenta junt a les versions gallega i basca. ¡Mana ous! La versió catalana que és la valenciana, "servix" per a les dos llengues i autonomíes en este moment històric i per a salvar este tràmit; pero no s'enganyém puix quan la Generalitat Catalana publique la Constitució Europea per a la seua distribució entre els catalans, no ho farà en la "versió valenciana" ara admesa i pressentada. ¡Qué llesta!  Llàstima que la versió valenciana no estiga escrita com els texts de la Constitució Espanyola i de l'Estatut d'Autonomía en les edicions inicials de 1976-77 i posterior dels 80: en un perfecte valencià autòcton sense paraules catalanes —curiós, al contrari qué ells han fet ara, ¡quin morro!— i accentuat. Versions oficials reconegudes pels Governs Estatals d'aquells anys. I un detall, el que nosatres els valencians no som capaços de fer-ne com els catalans: no se'ns ocorrix a l'inversa assumir com a valenciana una versió catalana quan nos trobem depurant el lèxic de catalanismes i valencianisant-lo o autoctonisant-lo. ¡¡Qué bones persones i qué molls que som!! Desgraciadament així nos va quan els veïns del nort s'encaboten llingüisticament batejant a dos germanes bessones en el mateix nom mentres una s' aprofita de l'atra usurpant la seua personalitat en la "benedicció" de Zapatero.

 

 

Josep Esteve Rico Sogorb

 

Escritor, poeta i periodiste.

Membre de l' Associació d' Escritors en Llengua Valenciana (Aellva)

Diplomat en Llengua i Cultura Valencianes pel Centre de Formació PostGrau de l' Universitat Politècnica de Valéncia.

Columniste en varis diaris digital i impressos.