PREGUNTADOR (Foro de debate)

(nº 425 de Un valencià preocupat)
Respuesta a la nº 425 de jojo
Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat
Respuesta a la nº 425 de Ciudadano y jojo
Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat y valencià ofés
Respuesta a la nº 425 de Plinio
Respuesta a la nº 425 de FERRAN LLEDO y Respuesta a la nº 425 de billy
Respuesta a la nº 425 de valencia ofes - Respuesta a la nº 425 de DESDE SAN JUAN - Respuesta a la nº 425 de café - Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat
Respuesta a la nº 425 de valencia ofes
Respuesta a la nº 425 de maulet
Respuesta a la nº 425 de Ferran Lledó - Respuesta a la nº 425 de Un facha moderno - Respuesta a la nº 425 de Viva Monóvar
Respuesta a la nº 425 de jojo
Texto: Dirigido ALS BLAVERS MONOVERS. Volieu arguments?? Ací els teniu. Proves de la unitat de la llengua:
Segle XIV.
    * [1322] El metge valencià Berenguer Aimerich ensenyava en l'Estudi General de Montpeller, ciutat llavors sota jurisdicció dels reis de Mallorques-Rosselló. El tal metge traduí de l'àrab "in vulgare cathalenorum" el tractat conegut en versió llatina com a "De citaris infirmorum", d'Abu-l-Qasim al-Zahrawi.
    * [1325-29] Ramon Muntaner [Cronista empordanés (1265-1336) que residí durant alguns anys a València i Xirivella, on començà el 1325 a redactar la seua Crònica]. Crònica, cap. XVII. A cura de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.
      E com la dita ciutat [de Múrcia] hac presa, poblàla tota de catalans, e així mateix Oriola, e Elx, e Alacant, e Guardamar, Cartagènia e los altres llocs. Sí, siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.
    * [1341] Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l'Orde de Santiago estesa per duplicat a València el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler. (Archivo Històrico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra i Sanet, carp. 307, núm. 6)
      [l'una] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.
    * [1360] El cadí de Xàtiva i un jueu barceloní fan de torsimanys i treballen unes capitulacions pel rescat d'un visir de Fes:
      scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.
    * Francesc Eiximenis [Franciscà, nascut a Girona el 1330 i mort al 1409. Va viure els últims anys de la seua vida a València, on va donar a conéixer les seues obres més importants]. Lo Crestià (llibre segon). Edició a cura d'Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.
      Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l'hom s'és gitat a dormir la sang s'escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s'apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa's sobre lo cor, e tanca'l e l'abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració
Segle XV
    * [1400] Carta dels Jurats de València a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Ademús) tramesa l'1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de València, Lletres missives, g³-7, s.f. [28 r i v])
      Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lebguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]
    * [1411] La vídua de Joan I, Violant de Bar, francesa, s'adreça a la noblesa valenciana a tomb del plet successori, i afirma que ha fet estudiar els testaments dels darrers reis, los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.
    * [1415] Carta del rei Ferran d'Antequera al sultà del Marroc, a propòsit d'una reclamació. (El document sencer és publicat per M. Arribas Palau, "Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXX (1963-1964), p. 320.)
      Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]
    * [1417] Enrique de Villena [Escriptor castellà (1384 - 1434), pare de l'escriptora valenciana Isabel de Villena], Los dotze treballs d'Hèrcules, redactat a València (citat per Antoni Ferrando Francés, op. Cit. P. 77): a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán
    * [1412-18] Sant Vicent Ferrer. Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi. (Citat per Roc Chabàs en "Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1902, p. 134.)
      Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.
    * [1420] El 18 de desembre, els jurats de València s'adrecen al papa Martí V i li demanen que els carmelitans valencians siguen integrats en la província de Catalunya (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., pp. 77- 78): ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.
    * [1445] Actes del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., p. 81): et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino
    * [1389-1459] Sant Antoni, Arquebisbe de Florència. Istoriale, III, tit. 24, c. 8 [referint-se als sermons de sant Vicent Ferrer].
      Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.
    * [1492-97] Bernat Fenollar [Escriptor valencià (1438-1516) que participà com a poeta en diverses obres col.lectives, entre les quals les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)] i Jeroni Pau [Humanista barceloní (mort el 1497) que va pertànyer al cercle del cardenal Roderic de Borja]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. (Edició i estudi d'Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, i XXV (1953), pp. 153-163.)
      Obra subtitulada: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"
Segle XVI
    * [1523] Joan Lluís Vives [Filòsof valencià (1492-1540), representant arreu d'Europa de l'Humanisme cristià]. De Institutione foeminae christianae. (Citat per Felip Mateu i Llopis, Lérida y sus relaciones con Valencia, Lleida, 1976.)
      ..mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.
    * [1556] Frederic Furió Ceriol [Humanista valencià (1527-1592) de tendència erasmista, defensor de la predicació en llengües vernacles]. Bononia sive de libris sacris in vernaculam lingua convertendis libri duo. Basilea. (Traducció de Jordi Pérez Durà i col., en Obra Completa, I, CNRS-Universitat de València-UNESCO-Alfons el Magnànim, València, 1996, p. 337)
      Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.
    * [1557] Cristòfor Despuig [Erudit i humanista tortosí (1510-1561/80)]. Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa. (Citat per J. Ribelles, Bibliografía de la lengua valenciana, II. Madrid, 1929.)
      les forces y potència principal [en la Conquesta de València] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço reserva allí la llengua catalana y no la aragonesa
    * [1563] Martí de Viciana [Historiador valencià (1502-1582)]. Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, III. València, p.341.
      En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçon, manos & obras
    * [1575] Onofre Pou [Humanista valencià], Thesaurus Puerilis, València:
      Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.
Segle XVII
    * [1610] Gaspar Escolano [Historiador i eclesiàstic valencià (1560-1619), cronista del Regne de València]. Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, llibre I, cap. XVI, c. 108.
      Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.
Segle XVIII
    * [1734] Carles Ros [ Escriptor valencià (1703-1773), autor de nombrosses obres de reivindicació del valencià]. Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano. València [citant G. Escolano].
      que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalan, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil
    * [1747] Vicent Ximeno [Bibliògraf valencià (1691-1764)]. Escritores del reyno de Valencia. València.
      [valencians i malllorquins] de ellos [els catalans] tienen el origen y la lengua.
    * [1760] Memorial presentat pels diputats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca i Saragossa a les corts convocades pel juliol de 1760. (Citat per Joan Reglà, Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, pp. 175-176.)
      Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiàstico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?
    * [1763] Gregori Maians i Ciscar [ Escriptor valencià (1699-1781) de l'època de la Il.lustració que exercí una gran influència en els cercles intel.lectuals del seu temps]. Carta al bisbe Ascensi Sales.
      Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El Gazofilazio es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.
    * [1764] Fr. Lluís Galiana [Escriptor i religiós valencià (1740-1771), preocupat per la recuperació de la llengua i autor de la Rondalla de rondalles]. Carta a Carles Ros. (Reproduïda en C. Ros, Diccionario valenciano-castellano. València: Impremta de Benito Monfort, s.p.).
      cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havia de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en mallorca, i cataluña se despacharian tambien muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aun casi en el modo, si hablamos de tiempo mas antiguo.
    * [1778] Francesc Cerdà i Rico [Erudit il.lustrat valencià (1739-1800)]. Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada. Madrid.
      bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...
    * [1783] Joan Antoni Maians i Ciscar [Escriptor valencià (1718-1801), canonge, rector de la Universidad de València]. Carta a Josep Vega i Sentmenat. (Recollida per Antoni Mestre en Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII. Oliva, 1970.)
      Su lengua [la de Catalunya] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula Thesoro de la lengua cathalana i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella.
    * [1791] Antoni de Capmany [Historiador, polític i filòleg barceloní (1742-1813)]. Libro del Consulado (apèndix). Madrid.
      El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, es una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.
Segle XIX
    * [1801-08] Gaspar Melchor de Jovellanos [Escriptor i polític espanyol (1744-1811)]. Carta al canonge de Tarragona C. González de Posada (durant el confinament a Valldemossa). (Reproduïda a Pere Marcet, Història de la llengua catalana, II, Barcelona, 1987, p.5)
      Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.
    * [1804] Antoni Febrer i Cardona [Gramàtic i escriptor menorquí (1761-1841)]. Principis generals de la llengua menorquina.
      [el títol d'aquest llibre no és] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...
    * [1859] Reglament dels Primers Jocs Florals de Barcelona. (Citat per Joan Martí i Josep Moran, Documents d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.)
      No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultuivar així en catalunya com en València, Mallorca i Roselló.
    * [1876] Benvingut Oliver [Jurista i historiador valencià (1836-1912), natural de Catarroja, que estudià el dret foral de l'antiga Corona d'Aragó]. Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, I. Madrid.
      [existe] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...
    * [1877] El poeta Vicent Wenceslau Querol [Poeta valencià (nascut el 1837), amic de Teodor Llorente i impulsor de la Renaixença valenciana], a qui té dedicat un carrer la ciutat de València, intitula el llibre que recull tots els seus poemes "Rimes catalanes".
    * [1878] Constantí Llombart [Pseudònim de l'escriptor valencià Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), fundador de la societat Lo Rat-Penat i de diverses revistes i autor de diverses obres de reivindicació del valencià]. Excel.lencies de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat. València.
      No, valencians, no es morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gracies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en Valencia y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originaries, insignificants diferencies molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses provincies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.
    * [1878] Constantí Llombart. Ensayo de ortografía lemosino-valenciana. (Inclòs en el Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, 1887, p. XVII.)
      Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.
    * [1887] Vicent Boix [Escriptor romántic i historiador valencià (1813-1880) que fou cronista de València]. "Censura oficial" al Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, p. 7.
      Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [de la de Catalunya] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.
    * [1888] Marcelino Menéndez y Pelayo [Escriptor, erudit i investigador espanyol (1856-1912)]. Fragment del discurs pronunciat als Jocs Florals de Barcelona de 1888, sota la presidència de S.M. Regent Na Maria Cristina.
      I aquí la teniu, Senyora, -la llengua catalana- brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna. És la mateixa parla arrogant que un dia ressonà per totes les contrades de la Mediterrània, la que oïren amb submissió l'Etna fumejant i la gentil sirena de Pausílip, la que va fer estremir les ruïnes de la sagrada Acròpolis ateniense i els congosts escabrosos de l'Armènia; la llengua que com anell de noces, deixà el Rei Conqueridor a Mallorca i a València; la llengua en la qual dictaven les seues lleis i escrivien aquells gloriosos prínceps del Casal d'Aragó.
    * [1888] Teodor Llorente i Olivares [Poeta, escriptor, periodista i polític conservador valencià (1836-1911), fundador del diari Las Provincias i impulsor de la Renaixença literària], El movimiento literario en Valencia en 1888, La España Moderna, 1. (Reproduït a Almanaque de Las Provincias para 1890, p. 71.)
      en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos
    * [1888-89] Roc Chabàs [Eclesiàstic i historiador (1844-1912), fou canonge de la seu de València i fundà la revista d'estudis històrics El Archivo. Influí en la renovació de la historiografia valenciana]. "Nuestro regionalismo", El Archivo, 3, p. 284.
      Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques
    * [1894] Roc Chabàs. Carta [datada l'1 d'abril] al R. P. Juan Berkman. (Citat per M. Bas Carbonell a Roque Chabás, el historiador de la Renaixença Dénia: canfali, 1995, p. 247.)
      [...] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen
    * [1896] Juan Valera [Escriptor andalús (1824-1905), conegut per les seues novel.les i també per treballs de crítica literària], citat en Revista de Catalunya, XVIII (1938), pp. 118-119.
      Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?
Segle XX
    * [1906] Valencia Nova, ressenya del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1 de novembre del 1906):
      [...] Allà per los sigles XIV y XV [...] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.
    * [1907] Teodor Llorente i Olivares, carta a Eduard López-Chavarri, Epistolari Llorente, III, Barcelona, 1936, p. 257:
      Yo siempre he sido contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.
    * [1907] Lluís Fullana [franciscà estudiós de la llengua que alguns blavers pretenen que siga secessionista lingüístic], Característiques catalanes usades en lo Reine de València, València, Lo Rat Penat:
      Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana.
    * [1908] Manuel Milà i Fontanals [Filòleg i escriptor català (1818-1884)], Obres catalanes, Barcelona, Gustau Gili:
      Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.
    * [1915] Lluís Fullana [franciscà estudiós de la llengua que alguns blavers pretenen que siga secessionista lingüístic], Gramàtica elemental de la llengua valenciana, València, p. 17:
      [el valencià] no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rònegament existixen certes diferències dialectals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàrica.
    * [1925] Nicolau Primitiu Gómez Serrano [Escriptor i bibliòfil suecà (1877 - 1971), president de Lo Rat Penat durant els anys trenta], publica en Las Provincias una sèrie d'articles de divulgació titulada Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano.
    * [1930]Teodor Llorente i Falcó [Fill del periodista, escriptor i polític Teodor Llorente i Olivares, fundador de Las Provincias] (amb el pseudònim de Jordi de Fenollar), En defensa de la personalidad valenciana, València, pp. 71- 77:
      Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.
      Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque "sin imposiciones centralistas", suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.
      Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? [...] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser "lengua catalana". Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear. [...] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame "valenciana", y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la "lengua catalana". Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos "Rimas catalanas"; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.
    * [1930] Emili Gómez Nadal [Historiador i escriptor. (1907-1994). Professor d'Història Antiga a la Universitat de València] , ressenya de La llengua valenciana de Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:
      Hem de treballar en la gestació d'un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D'ahí que afirmem l'unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; [...] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i L'Alguer, germanes de llengua.
    * [1930] Lluís Revest i Corzo [Escriptor castellonenc. Signatari de les Normes de Castelló], La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, Castelló de la Plana:, València, p. 17:
      Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana [...] no existix una llengua valenciana independent de la catalana.
    * [1930] Teodor Llorente i Falcó (amb el pseudònim de Jordi de Fenollar), Acció Valenciana, 3, p. 2:
      Ja vaig proposar en un article (Las Provincias, abril) la creació d'una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d'acadèmics seria proporcional al número d'habitants que parlen la llengua.
    * [1930] Salvador Guinot, "Per a la reglamentació ortogràfica", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI, p. 304:
      Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d'Alguer i del Rosselló [...] i trobant-nos modernament, per minva d'estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les "Normes" de l'Institut d'Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les "Normes" de l'Institut.
    * [1936] Manuel Corachán Garcia, "Discurs davant el Novè Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana" (Perpinyà), Tribuna Mèdica, 23 (1976), p. 73:
      No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres. Responder
Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat
Texto: Al facha moderno dir-li soles que yo no soc nacionalista. Yo soc molt espanyol però he de defesar allo que me importa i que està sent ofés (valencià). A Ferran Lledó donar-li les gràcies i també m'agradaria coneixer el valencià de mosatros, per aixó gràcies per recomanar-me lo curs de valencià de LO RAT PENAT. Responder
Respuesta a la nº 425 de valencià ofés
Texto: Dirigit a Ferran Lledó: m'agradaria agrair-te la teua invitacio a que tots els que em participat en este debat i que han estat a favor de les nostres idees pasem a relacionarnos amb el teu grup. Tinc que dir-te, abans de que se m'olvide, que jo també soc jove; però crec que aço no deu d'impedir-me que continue defenent lo que pense.
Dirigit a un facha moderno: voste no te dret a quirdar-mos nacionalistes, puix no em donat senyal de estar en contra d'Espanya i de la varietat i pluralitat dels seus pobles, amb les seues respectives cultures i llengües. Mosatros soles propugnem la defensa de la cultura i llengua valencianes, i no parlem d'independència. Està segur de que s'ha llegit el debat sencer? Tal vegada ho haja entengut malament. Responder

PREGUNTADOR (Foro de debate)

(nº 425 de Un valencià preocupat)
Respuesta a la nº 425 de jojo
Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat
Respuesta a la nº 425 de Ciudadano y jojo
Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat y valencià ofés
Respuesta a la nº 425 de Plinio
Respuesta a la nº 425 de FERRAN LLEDO y Respuesta a la nº 425 de billy
Respuesta a la nº 425 de valencia ofes - Respuesta a la nº 425 de DESDE SAN JUAN - Respuesta a la nº 425 de café - Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat
Respuesta a la nº 425 de valencia ofes
Respuesta a la nº 425 de maulet
Respuesta a la nº 425 de Ferran Lledó
Texto: Dirigido a VALENCIÀ OFÉS. Moltes gràcies a vosté per tindre les idees tan clares, i perque ademés, no se talla ni un duro, en fer-les patents i defendre lo que TOTS els valencians hauriem de defendre en dignitat, en lloc d'estar sempre discutint i dubtant sobre un patrimoni i una senya d'identitat tan pròpiament nostra, com és la nostra llengua valenciana. ¡Per supost que ressistirem!
Texto: Dirigido a VALENCIÀ OFÉS. Se m'havia oblidat dir-te també a tu, que en l'Associació Cultural Rogle Cultural Lluís Fullana i en el Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano, estariem encantats de conéixer-te i intercanviar impressions i/o informació en tu, i en tots aquells que com tu, saben distinguir la realitat, de les fantasies llingüístic-polítiques que mos volen vendre des de dalt. Si t'animes, pots escriure'm a : ferran@netvector.es ¡ANIM AMIC, I A SEGUIR PARLANT, ESCRIVINT I SENT VALENCIÀ! Responder
Respuesta a la nº 425 de Ferran Lledó
Texto: Dirigido a UN VALENCIÀ PREOCUPAT: Benvolgut amic: Gràcies a tu, per tindre també les idees tan clares, i per voler defendre lo que tan clarament saps teu i de tots els valencians; la teua i nostra llengua valenciana. En efecte, com tu dius, les Normes de Castelló no foren més que una maniobra del pancatalanisme cultural i polític per a introduir-nos les Normes ortogràfiques del català ací en la nostra Comunitat, i anar paulatinament substituint aixina les Normes Valencianes, del Pare Fullana, el més prestigiós filòlec de la llengua valenciana, i de precursors seus, com Josep Nebot. Lo més curiós del cas, és que els catalanistes, sempre es queixen de que s'opine d'este tema sense ser filòlec. Me pregunte si ells mateixos saben que les normes ortogàfiques del català, que ells mateixos utilisen, i també gran part del léxic "recomanat", no foren obra d'un filòlec, sino més be d'un químic, aficionat a la poesia, com era Pompeu Fabra. Me pregunte també, si saben, que de tots els firmants de les nomenades "Bases ortogràfiques de Castelló", que no eren més que una còpia de les Normes de Fabra, en un parell de concesions a Normes de Fullana (que després es van modificar i catalanisar, i no es respectaren ya mai pel catalanisme), només hi havia un que fora filòlec: El Pare Lluís Fullana, que va ser precisament el que se va opondre en un principi a firmar eixes Normes per no considerar-les aptes per a la Llengua Valenciana; i que degut a les pressions dels seus superiors en l'orde Francescana, i mogut pel seu talant obert i tolerant, va accedir finalment a firmar-les, no sense afegir a la seua firma les següents paraules: "..atenent lo caracter provisional d'estes bases, no tenim inconvenient en firmar-les, esperant que servixquen com a punt de partida per a una posterior revisió i adequació a la fonetica valenciana..."; és dir, que si les firma, és per tindre caràcter de provisionalitat, i en la confiança de que posteriorment s'aniran valencianisant paulatinament; cosa que no ocorregué, puix el catalanisme feu tot lo contrari: catalanisar-les encara més. De tots els demés firmants d'aquelles bases, ningú més era filòlec; n'hi havien meges, estudiants, escritors, bibliotecaris,..., pero cap atre filòlec.
   Me pregunte inclús, si tots eixos que per a poder parlar sobre la llengua valenciana, te demanen el "carnet" de filòlec, el tenen realment ells, o és que ells tenen "bula" u poden parlar de llengua tot lo que vullguen sense tindre el "carnet". Yo t'animaria a no deixar-te dur per les seues insensatees, i a seguir defenent l'autoctonia de l'idioma dels valencians, que no és un atre que el valencià. I si un dia vols aprendre a escriure be en valencià, sense catalanismes, i utilisant les autèntiques normes ortogràfiques  de la llengua valenciana, adaptades a la seua fonética pròpia, és dir, les Normes d'El Puig, o de la RACV, no tens més que dirigir-te a  l'entitat pública LO RAT PENAT, en seu en Valéncia  ciutat, i matricular-te en els seus Cursos de Llengua Valenciana per correspondència (per desgràcia, la "oficialitat" llingüística, no permet que tingam este tipo de cursos més a prop i més a l'abast de tots). Si t'agrada la llengua valenciana, de segur que t'agradarà este Curs, en el que podràs traure't el titul de Professor de Llengua i Lliteratura Valencianes, per Lo Rat Penat. Eres jove, i tens encara molt de temps per davant per a poder fer-ho si t'interessa aprendre a escriure correctament el valencià.
   I també te dic, que en el Rogle Cultural lluís Fullana i en el Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano, mos encantaria poder entrar en contacte en gent jove com tu, conéixer-mos, i intercanviar informació, experiències, etc...; si t'animes, pots escriure'm a la següent direcció de correu electrónic: ferran@netvector.es .¡ÀNIM, I A SEGUIR LLUITANT! Responder
Respuesta a la nº 425 de Ferran Lledó
Texto: Dirigido a CAFÉ: Muchas gracia a Vd. por sus amables palabras. No hace falta insultar para dar explicaciones a quien no sabe, o a quien ignora. Solamente insulta quien no tiene argumentos, o quien se deja radicalizar, y pierde el control de sus emociones. Gracias de nuevo. Responder
Respuesta a la nº 425 de Ferran Lledó
Texto: Dirigido al Sr. de San Juan: Benvolgut Senyor, moltes gràcies a vosté per les seus paraules, i per eixa magnífica llisó de sabiduria que mos dona, en la que demostra un perfecte coneiximent de l'història del nostre Antic Regne de Valéncia, i sobre lo que pertoca a l'orige i evolució de la Llengua Valenciana. Estic segur de que tant als amics i companyers del Rogle Cultural Lluís Fullana, com als del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano, mos encantaria conéixer-lo, i entrar en contacte en vosté. Si aixina ho desija també vosté, no té més que posar-se en copntacte en mi, a la direció de correu: ferran@netvector.es . Gràcies de nou, i a seguir donant lliçons d'història i llengua, que molta falta els fa ad alguns... Responder
Respuesta a la nº 425 de Un facha moderno
Texto: Dirigido a todos los participantes de la pregunta nº 425. A todos vosotros, a los catalanes y los valencianos, a los defensores de la lengua en catalán o en valenciano. A vosotros, en verdad os digo; si tuvieses la mitad de sentido patriota de estado como el que tenéis de  patriotismo nacionalista, otro gallo nos cantaría. ¡¡VIVA, EL VALENCIANO!!, ¡¡VIVA EL CATALÁN!!, ¡¡VIVA EL EUSQUERA!!, ¡¡VIVA EL GALEGO!! ¡¡Y TODAS LAS LENGUAS  QUE SE HABLAN EN EL TERRITORIO ESPAÑOL!!. Y viva el castellano, que os guste o no, es la lengua que nos une a todos, a los españoles y a muchos que no lo son. Responder
Respuesta a la nº 425 de Viva Monóvar
Texto: Dirigido a maulets: En primer lugar estoy muy disgustado con todos los que os hacéis llamar "maulets". Toda la cultura que de la cual hacéis alarde queda reducida a la nada, ya que me paseo por las calles de nuestro gran pueblo alicantino y veo las horribles pintadas que degradan la brillantez, de estos, nuestros más queridos monumentos, todas estas pintadas están firmadas por los que os hacéis llamar maulets. Si tanto os gusta pintar, ¿por qué no las ponéis en las fachadas de vuestras casas? Estas pintadas no reflejan la opinión del pueblo monovero ya que todos sabemos que los "maulets" sois 4 mañacos que no sabéis lo que es la vida, se ve que no tenéis mayores preocupaciones, si tanto os gusta Cataluña iros allí, a nosotros los alicantinos no nos importan vuestras tonterias. Defendemos el uso de las dos lenguas pero ni mucho menos nos encerramos a una. Madurar que os hace falta. Yo cambiaría vuestro fanatismo por pintar por unas clases de moda, ya que lo mínimo que infundáis con vuestras vestimentas es un sentimiento de tristeza. Viva Monóvar, Alicante y España. Responder

(nº 435 de Ciudadano y nº 435 de Baroncio)
Respuesta a la nº 435 de Ciudadano
Respuesta a la nº 435 de El Cordobés
Respuesta a la nº 435 de Adán Esmiz - Respuesta a la nº 435 de Ciudadano
Respuesta a la nº 435 de El Cordobés
Texto: Dirigido a Adán Esmitz y a Ciudadano. No tengo motivos para no creer que existan 100.000 Vírgenes, Adán Smitz, aunque ese dato no creo que sea relevante para nada, ya que cada uno es virgen hasta que decide no serlo. Lo que sí es cierto, y está reflejado en las ultimas elecciones municipales, es que sí hay en Monóvar más de 1000 liberales, si entendemos por liberales (OJO) a todos aquellos que no condicionan su voto a un partido solo por una ideología, sino a alternativas que pueden pensar que sean mejores para un pueblo. Partiendo de esa base, creo que si hay mas de 1000 liberales, exactamente según los últimos resultados, mil cuatrocientas noventa y cinco almas que votan alternativas que no son las de los dos grandes partidos nacionales, bien sea por que no les gusta el cartel de turno, que suele ser lo más normal, bien sea porque no se creen lo que les prometen. Eso también ocurre con los otros partidos ¿liberales-independientes? claro está. El poder quema estés donde estés. Ciudadano, en ningún momento pretendo que te acomplejes y mucho menos en osadía, la osadía según se mire pero bien mirado, es sinónimo de valentía, auque siempre saldrá alguno que nos dirá que también es sinónimo de atrevimiento y por esa regla, también podrán decir que la ignorancia es atrevida, y entonces, pasaríamos de ser valientes a ser ignorantes, o las dos cosas, vete tu a saber, ¿verdad?. Bueno cuando se interviene públicamente, con o sin seudónimo, se arriesga uno a tener que admitir toda clase de criticas y opiniones. El motivo por el que no te cuadran los votantes pasados y los futuros es simplemente porque seguramente yo no votaré y Baroncio me dice que tampoco. A tu pregunta de cómo estoy hoy de osadía, te digo que no mejor que tú, pero bien, suelo estar siempre bien de osadía, (así me va), pero no puedo evitarlo,  va con mi naturaleza, (todos tenemos defectos). Y como te gusta tirar de la lengua de forma sibilina y con estilo, voy a entrar al trapo con las cabezas, aunque seguramente te desilusionarás. Lo del PP es muy relativo, si se produce un caballo de Troya dentro de la ejecutiva local, podrían haber cambios importantes y algún defenestramiento que otro, es difícil de augurar ya que dependería de varios factores donde tendrían que intervenir desde fuera. Aquí no se ha declarado oficialmente el sector critico zaplanista, pero podría ocurrir. La cabeza principal del PSOE, intuyo que seguirá siendo la actual, Buendicho. No me preguntes porqué, pero creo que es lo más natural. Buendicho aprende y los que están con el también, por lo que deduzco que su partido les dará la opción de volverlo a intentar.
IU imagino que la representará Serrano, y aunque en mi porra no le doy ningún concejal, es comentado por muchos que Serrano es uno de los políticos más coherentes y más objetivos que tiene Monóvar, y estoy totalmente de acuerdo. UCL, que están muy calladitos, no recuerdo los componentes a excepción de la cabeza de lista, pero es evidente que ante el batacazo electoral, lo más normal es que, si se vuelven a presentar, cambien de candidato. Del GIM lo más probable es que se presente su dueño, que para eso es de "EL". Y ya no se me ocurre ninguno más. Bueno hay que tener en cuenta el partido de la hija de Adán Smitz, que doy por supuesto que será Mariana la cabeza de lista, y el Bloc de Gines, que será como no puede ser de otra manera, el Sr. Gines, el candidato de su propio partido. Esto es más difícil que acertar un combo pero hay algunos números que ya se sabe saldrán con devolución. Un saludo. Responder

PREGUNTADOR (Foro de debate)

(nº 431 de FRAN)
Respuesta a la nº 431 de alberto p.
Texto: Dirigido a Fran. Pobre Fran, que pena me ha entrado cuando he leído tu escrito, la verdad tiene que ser una putada vivir en Cataluña, porque hay que ver lo canutas que las estáis pasando.
A mi me pareces un iluso y un demagogo con el listado de agravios que has enviado. Acaso pretendes hacernos creer que de tan solidarios que son los promotores catalanes bajará el precio de la vivienda en aprobarse la nueva financiación. Compara el precio de la vivienda con Madrid o con Baleares o con San Sebastián, no lo compares con Extremadura o con Pinoso, que eso suena muy mal.
Acaso piensas que dejarás de pagar las autopistas y que la administración catalana, que tan poco aprecio tiene a la pasta, renunciará a tan jugoso bocado.
En cuanto a lo de la ITV, mientes, porque estas tarifas dependen de empresas privadas.
Que sepas que los catalanes no le estáis dando de comer a nadie y que tu discurso es ofensivo para el resto de españoles.
Eres un iluso cuando afirmas que vivirás mucho mejor cuando dejes de ser "solidario", ya que seguirás pagando los mismos impuestos y seguirás teniendo los mismos servicios, pagarás las autopistas, la vivienda seguirá subiendo, tu ayuntamiento te seguirá cobrando igual de cara el agua con Ebro incluido, seguirás pagando los libros de texto igual que yo, y etc... Eso sí Carod y compañía tendrán más para gastar, por ejemplo en enseñar a los niños lo hortera y lo cutres que somos los españoles. Lo dicho eres un iluso y un demagogo, pera a mi ni me engañas ni me convences con tu discurso baratero y victimista. Responder

(nº 425 de Un valencià preocupat)
Respuesta a la nº 425 de jojo
Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat
Respuesta a la nº 425 de Ciudadano y jojo
Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat y valencià ofés
Respuesta a la nº 425 de Plinio
Respuesta a la nº 425 de FERRAN LLEDO y Respuesta a la nº 425 de billy
Respuesta a la nº 425 de valencia ofes - Respuesta a la nº 425 de DESDE SAN JUAN - Respuesta a la nº 425 de café - Respuesta a la nº 425 de Un valencià preocupat
Respuesta a la nº 425 de valencia ofes
Respuesta a la nº 425 de maulet
Texto: La mateixa noticia, val d'exemple per a vore la nostra manera de lluitar per la llengua i la vostra manera de lluitar contra la llengua. Per que es nega el palau?, algú diu que el cantants canten en català?
El Centre Ovidi Montllor d'ACPV amb la música en valencià. Presentats els primers Premis de la Música en Valencià.
El Col·lectiu Ovidi Montllor - Associació de músics i cantants del País Valencià, el periòdic L'Avanç, Escola Valenciana i el Centre Cultural Ovidi Montllor-Casal Jaume I de l'Alcoià i el Comtat han presentat la primera edició dels  Premis de la Música en Valencià. Aquests premis s'atorgaran el proper mes de maig i hi podrà participar qualsevol grup valencià que haja editat un disc a partir de l'any 2001. Per primera vegada, i de la mà d'aquestes entitats, la música en valencià comptarà amb un premi que impulse el grups novells i reconega la tasca dels treballs ja consolidats.  Els premis Ovidi Montllor no se celebraran al Palau de la Música, donada la negativa de la Generalitat de cedir el Palau. Per aquest motiu les associacions organitzadores han decidit presentar aquesta iniciativa de forma simbòlica a la porta del Palau.
Només es un exemple.  Visca la terra lliure!! Responder

nº 437 de Salitre
Texto: Hui quan ha eixit a la venda el Veinat m'he disposat a llegir els articles i qual no seria la meua sorpresa quan he llegit una carta d'una veïna de Monòver sobre la Trobada d'escoles en valencià. M'agradaria recordar-li diverses coses:
1r - La Trobada NO l'organitza ni la regidoria d'Educació, ni la de normalització linguistica. La trobada l'organitza tots els anys la Federació d'Escola Valenciana.
2n - Dites regidories i l'Alcalde no van tindre l'any passat la dignitat d'anar a la Trobada (pel que s'ha vist no els interessava ja que era en un altre poble), així que el poble de Monòver va ser l'ÚNIC que no estava representat pels seus governants. Només estaven regidors de l'oposició.
3r - Diu que hem hagut d'esperar molts anys. El recorde que la primera Trobada de la Comarca del Vinalopó Mitjà es va fer gràcies a molta gent d'este poble que vam realitza les gestions (i no érem cap polític) es va fer en el seu dia en l'Albereda i va ser un gran èxit.
4t - La trobada es realitza cada any en una població de la comarca rotativament, l'anterior vegada que li va tocar a Monòver es va fer en les Casas del Senyor i ara per orde li torna a tocar a Monòver (o qualsevol pedania) per que és la tercera vegada que es realitza ací.
5t - Els Ajuntaments l'únic que fan és cedir el lloc i alguna ajuda.
Em pareix molt bé que vullga fer propaganda electoralista però abans d'escriure una carta en estos termes informe's bé, els que participem o hem participat molts anys en la Trobada podem sentir-nos ofesos. La Trobada la fa la gent y la Federació d'Escola Valenciana no els polítics. Responder