-

¿Te parece interesante?, tmola?; www.tmola.com

Monóvar/Monòver. Monover punto com

Luis Andres. Diseño y mantenimiento de páginas web

-

EN TU EMAIL. Las noticias de Monòver punto com en tu email

ActualidadArtículos AzorínCallejeroCine Cómo llegar Enlaces Fiestas
GastronomíaGeografía
Guía-ComercialHemerotecaHistoriaHumor
 JuegosLa ciudadMonumentosPublicidadRSSTeléfonos

Integre en su web o en su cliente RSS las noticias de Monòver punto com


 

 


 

 

 

 

 

 

Cartas, opinión y debate en Monòver punto com   
Añadir comentario, opinión, colaboración:

Las cartas de esta sección pueden contener opiniones distintas, o no, de las del editor

Sobre la inclusión de escritos en la web

<(©¿©)> escribe a cartas@monover.com <(©¿©)>


Valencià normatiu 5:
ELS VERBS

Valencià

     ELS TEMPS

     Els temps absoluts:

temps valor exemples
present simultaneïtat No crides tant, que el pare dorm.
passat simple o perifràstic anterioritat Ahir anàrem al teatre.
Ahir vam anar al teatre.
futur  posterioritat Demà enviaré la carta.

     Els temps que indiquen localització respecte a un altre moment de referència s’anomenen relatius. Temps relatius traslladant els exemples anteriors a l’esfera del passat
per mitjà de l’estil indirecte: Els temps relatius de passat

temps

valor exemples

imperfet

simultaneïtat en el passat Em va dir que no cridara tant, que el pare dormia.

plusquamperfet

anterioritat en el passat Li vaig dir que la vespra havíem anat al teatre.
condicional posterioritat en el passat Ens va assegurar que l’endemà enviaria la carta.

     L’ASPECTE

     L’aspecte és una categoria que se superposa a la del temps, i que fa referència a l’estadi de desenvolupament de l’acció o de l’estat designat pel verb. Des d’un punt de vista aspectual, els temps poden ser imperfectius o perfectius.

     a) Els temps imperfectius designen situacions en curs o situacions que es repetixen de manera habitual en el moment que es pren com a referència. Els dos temps imperfectius per definició són el present i l’imperfet: L’aspecte imperfectiu:

temps valor exemples
present
 
situació en curs Ara dorm.
situació habitual Entra a treballar a les set del matí.
imperfet situació en curs en el passat En aquell moment dormia.
situació habitual en el passat En aquella època entrava a treballar a les set del matí

     b) Els temps perfectius (o de perfet) fan referència a situacions que es visualitzen de manera global, sense tindre en compte el procés de realització. Són perfectius el passat simple o el perifràstic i el perfet, i tots els temps composts amb l’auxiliar haver:
     Ahir anàrem al teatre. (passat simple)
     Ahir vam anar al teatre. (passat perifràstic)
     Hui hem anat al teatre. (perfet)
     Quan els ho vam dir, ja havíem anat al teatre. (plusquamperfet)

     Observació: El futur i el condicional no estan marcats aspectualment, i segons el context poden ser imperfectius (L’any que ve entrarem a treballar cada dia a les set del matí) o perfectius (Demà anirem al teatre).

     El MODE

     La categoria de mode fa referència al punt de vista que adopta el parlant respecte a allò que enuncia, i permet diferenciar l’indicatiu, el subjuntiu i l’imperatiu.

     a) L’indicatiu és el mode no marcat. Des d’un punt de vista sintàctic, apareix tant en oracions simples com en oracions subordinades. Des d’un punt de vista semàntic, a més, s’usa en aquells casos en què el parlant es limita a asseverar una informació:
     No em van avisar abans.
     Arriben demà.
     Vos explicaré tot el que ha passat.

     b) El subjuntiu, en canvi, és un mode marcat: un mode que s’usa bàsicament en oracions subordinades, i que s’associa a valors modals com ara la irrealitat, el dubte, el desig o la informació coneguda i poc rellevant des d’un punt de vista informatiu:
     Si m’hagueres avisat abans, t’hauria pogut ajudar.
     És possible que arribe demà.
     Vol que faces tu el sopar.
     Ja m’agradaria que pensara igual que nosaltres.
     Em molesta que no em diga les coses clares.
     Encara que sigues molt amiga seua, no li parles així.

     c) L’imperatiu, finalment, és el mode de l’apel·lació, el mode amb què el parlant expressa una orde. A causa del seu significat, l’imperatiu no establix distincions temporals i no té formes referides a la primera
persona del singular:
     Aboca l’arròs, que es fa tard.
     Parle una miqueta més fluix, que hi ha persones malaltes.
     Pensem-ho bé abans d’actuar.
     Deixeu-me treballar, per favor.
     Consulten el tema amb qui l’hagen de consultar i després m’ho diuen.

     Observació: Cal remarcar que les formes de tercera i sisena persona (parle i consulten en els exemples anteriors) són formes pròpies del tractament de vosté, i fan referència, per tant, al receptor o receptors de l’acte de parla. Per a expressar ordes referides a una persona que no participa en l’acte de parla, s’usa el subjuntiu precedit de que: Que vinga/vinguen ja, que es fa tard. En contexts negatius, tampoc s’usa l’imperatiu sinó el subjuntiu: No te’n vages encara. No parles tan fort.

Els temps verbals

     Amb l’excepció de l’infinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat, cantada, cantats, cantades), totes les formes verbals són formes personals.
     Respecte a les no personals, el participi es diferencia de l’infinitiu i el gerundi pel fet que, com l’adjectiu, presenta diferències de gènere i nombre. Els participis forts:

     El participi és la forma verbal que més irregularitats presenta. Els participis regulars es construïxen afegint al radical la vocal temàtica, la marca t (d seguida de vocal) i les marques de gènere i nombre:
     cantat, cantada, cantats, cantades
     batut, batuda, batuts, batudes
     sentit, sentida, sentits, sentides
     Molts verbs de la segona conjugació, i uns quants de la tercera, adopten un participi irregular sense vocal temàtica i amb accent en el radical, que pot seguir els models següents. Participis forts:

participi formes
en -s (o sigmàtic) fondre: fos, fosa, fosos, foses
en -t dir: dit, dita, dits, dites
en -st veure (o vore): vist, vista, vists (o vistos), vistes
en -ert obrir: obert, oberta, oberts, obertes

     a) El participi fort més freqüent és el sigmàtic, que apareix en tots els verbs acabats en -ndre (comprés de comprendre), excepte vendre i pondre, i en -metre (compromés de comprometre), a més dels verbs atényer (atés), empényer (empés), espényer (espés), imprimir (imprés) i cloure (clos).

     Observació: Per imitació a verbs del tipus entendre, els derivats de tindre també adopten a vegades participis amb s no acceptables. Per exemple, mantés (en lloc de mantingut) en el cas de mantindre, o detés (en lloc de detingut) en el cas de detindre.

     b) Tenen un participi fort en -t els verbs dir (dit), dur (dut), escriure (escrit), fer (fet), traure (tret), morir (mort), els acabats en -ldre (mòlt, absolt, resolt, etc.) —però oldre i doldre fan, respectivament, olgut i dolgut— i alguns dels acabats en -ényer (constret). El verb coure admet tant el participi fort en -t (cuit) com el regular (cogut), però amb diferències de significat.

     c) El participi en -st només apareix en els verbs pondre (post), respondre (respost), veure (vist) i riure (rist, que també admet la forma regular rigut).

     d) Finalment el participi en -ert apareix en el verb obrir (obert) i cobrir (cobert).

     Observació: En alguns parlars també presenten participis en -ert els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (complert, establert, ofert…). En valencià, com en els parlars baleàrics, estos verbs adopten formes febles regulars (complit, establit, oferit…).

     Les conjugacions:

     Atenent criteris morfològics, els verbs es classifiquen en tres grans models de conjugació. Els verbs de la primera conjugació tenen l’infinitiu acabat en -ar, com cantar. Els verbs de la segona conjugació presenten una certa variació en l’infinitiu: pertanyen a la segona conjugació els verbs amb l’infinitiu acabat en -re, com batre, en -er àtona, com créixer, en -er tònica, com voler, o en -r, com fer, dir i dur.
Els verbs de la tercera conjugació tenen l’infinitiu acabat en -ir, com sentir o servir.

     Observació: El factor decisiu a l’hora d’establir les conjugacions és la vocal temàtica: la vocal que apareix immediatament després del radical i abans de les desinències en certes formes. Els verbs de la primera conjugació tenen les vocals temàtiques a i e; els de la segona conjugació, les vocals e, i i u, i els de la tercera conjugació, la vocal i. La vocal temàtica:

conjugació vocal formes
1ª conjugació a cantant, cantava, cantat
e cantem
2ª conjugació e batent, batem
i batia
u batut
2ª conjugació i sentint, sentim, sentia, sentit

     Els verbs regulars:

     Els verbs són regulars si es conjuguen sense alteracions en el radical o en les terminacions; en canvi, són irregulars si introduïxen modificacions en el radical, en les terminacions o en els dos constituents. Seguint una tradició prou generalitzada, considerarem que són regulars els verbs de la primera que adopten el model de CANTAR, els de la segona que adopten el model de BATRE, i els de la tercera que adopten el model de SENTIR, si són purs, i de SERVIR, si són incoatius.

     Model del verb cantar, 1ª conjugació:

INDICATIU
PRESENT
jo cante
tu cantes
el, ella canta
nosaltres cantem
vosaltres canteu
ells, elles canten
PERFET
he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat
IMPERFET
cantava
cantaves
cantava
cantàvem
cantàveu
cantaven
PLUSQUAMPERFET
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havíem cantat
havíeu cantat
havien cantat

PASAT SIMPLE
cantí
cantares
cantà
cantàrem
cantàreu
cantaren
PASAT PERIFRÀSTIC
vaig cantar
vas cantar
va cantar
vam cantar
vau cantar
van cantar
PASSAT ANTERIOR
haguí cantat
hagueres cantat
hagué cantat
haguérem cantat
haguéreu cantat
hagueren cantat
PASSAT ANT . PERIFR .
vaig haver cantat
vas haver cantat
va haver cantat
vam haver cantat
vau haver cantat
van haver cantat

FUTUR
cantaré
cantaràs
cantarà
cantarem
cantareu
cantaran

FUTUR PERFET
hauré cantat
hauràs cantat
haurà cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat

CONDICIONAL
cantaria
cantaries
cantaria
cantaríem
cantaríeu
cantarien
CONDICIONAL PERFET
hauria cantat
hauries cantat
hauria cantat
hauríem cantat
hauríeu cantat
haurien cantat
SUBJUNTIU

PRESENT
cante
cantes
cante
cantem
canteu
canten

PERFET
haja cantat
hages cantat
haja cantat
hàgem cantat
hàgeu cantat
hagen cantat

IMPERFET
cantara
cantares
cantara
cantàrem
cantàreu
cantaren
PLUSQUAM PERFET
haguera cantat
hagueres cantat
haguera cantat
haguérem cantat
haguéreu cantat
hagueren cantat
IMPERATIU PARTICIPI INFINITIU GERUNDI
-
canta
cante
cantem
canteu
canten
cantat
cantada
cantats
cantades
SIMPLE
cantar

COMPOST
haver cantat
SIMPLE
cantant

COMPOST
havent cantat

     Model del verb batre, 2ª conjugació:

INDICATIU
PRESENT
bat
bats
bat
batem
bateu
baten
PERFET
he batut
has batut
ha batut
hem batut
heu batut
han batut
IMPERFET
batia
baties
batia
batíem
batíeu
batien
PLUSQUAMPERFET
havia batut
havies batut
havia batut
havíem batut
havíeu batut
havien batut

PASAT SIMPLE
batí
bateres
baté
batérem
batéreu
bateren
PASAT PERIFRÀSTIC
vaig batre
vas batre
va batre
vam batre
vau batre
van batre

PASSAT ANTERIOR
haguí batut
hagueres batut
hagué batut
haguérem batut
haguéreu batut
hagueren batut
PASSAT ANT . PERIFR .
vaig haver batut
vas haver batut
va haver batut
vam haver batut
vau haver batut
van haver batut

FUTUR
batré
batràs
batrà
batrem
batreu
batran

FUTUR PERFET
hauré batut
hauràs batut
haurà batut
haurem batut
haureu batut
hauran batut

CONDICIONAL
batria
batries
batria
batríem
batríeu
batrien
CONDICIONAL PERFET
hauria batut
hauries batut
hauria batut
hauríem batut
hauríeu batut
haurien batut
SUBJUNTIU

PRESENT
bata
bates
bata
batem
bateu
baten

PERFET
haja batut
hages batut
haja batut
hàgem batut
hàgeu batut
hagen batut

IMPERFET
batera
bateres
batera
batérem
batéreu
bateren
PLUSQUAM PERFET
haguera batut
hagueres batut
haguera batut
haguérem batut
haguéreu batut
hagueren batut
IMPERATIU PARTICIPI INFINITIU GERUNDI
-
bat
bata
batem
bateu
baten
batut
batuda
batuts
batudes
SIMPLE
batre

COMPOST
haver batut
SIMPLE
batent

COMPOST
havent batut

     Model del verb servir, 3ª conjugació:

INDICATIU
PRESENT
servisc
servixes/serveixes
servix/serveix
servim
serviu
servixen/serveixen
PERFET
he servit
has servit
ha servit
hem servit
heu servit
han servit
IMPERFET
servia
servies
servia
servíem
servíeu
servien
PLUSQUAMPERFET
havia servit
havies servit
havia servit
havíem servit
havíeu servit
havien servit

PASAT SIMPLE
serví
servires
serví
servírem
servíreu
serviren
PASAT PERIFRÀSTIC
vaig servir
vas servir
va servir
vam servir
vau servir
van servir
PASSAT ANTERIOR
haguí servit
hagueres servit
hagué servit
haguérem servit
haguéreu servit
hagueren servit
PASSAT ANT . PERIFR .
vaig haver servit
vas haver servit
va haver servit
vam haver servit
vau haver servit
van haver servit

FUTUR
serviré
serviràs
servirà
servirem
servireu
serviran

FUTUR PERFET
hauré servit
hauràs servit
haurà servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit

CONDICIONAL
serviria
serviries
serviria
serviríem
serviríeu
servirien
CONDICIONAL PERFET
hauria servit
hauries servit
hauria servit
hauríem servit
hauríeu servit
haurien servit
SUBJUNTIU

PRESENT
servisca
servisques
servisca
servim
serviu
servisquen

PERFET
haja servit
hages servit
haja servit
hàgem servit
hàgeu servit
hagen servit

IMPERFET
servira
servires
servira
servírem
servíreu
serviren
PLUSQUAM PERFET
haguera servit
hagueres servit
haguera servit
haguérem servit
haguéreu servit
hagueren servit
IMPERATIU PARTICIPI INFINITIU GERUNDI
-
servix/serveix
servisca
servim
serviu
servisquen
servit
servida
servits
servides
SIMPLE
servir

COMPOST
haver servit
SIMPLE
servint

COMPOST
havent servit

     Model del verb sentir, 3ª conjugació:

INDICATIU
PRESENT
sent
sents
sent
sentim
sentiu
senten
PERFET
he sentit
has sentit
ha sentit
hem sentit
heu sentit
han sentit
IMPERFET
sentia
senties
sentia
sentíem
sentíeu
sentien
PLUSQUAMPERFET
havia sentit
havies sentit
havia sentit
havíem sentit
havíeu sentit
havien sentit

PASAT SIMPLE
sentí
sentires
sentí
sentírem
sentíreu
sentiren
PASAT PERIFRÀSTIC
vaig sentir
vas sentir
va sentir
vam sentir
vau sentir
van sentir
PASSAT ANTERIOR
haguí sentit
hagueres sentit
hagué sentit
haguérem sentit
haguéreu sentit
hagueren sentit
PASSAT ANT . PERIFR .
vaig haver sentit
vas haver sentit
va haver sentit
vam haver sentit
vau haver sentit
van haver sentit

FUTUR
sentiré
sentiràs
sentirà
sentirem
sentireu
sentiran

FUTUR PERFET
hauré sentit
hauràs sentit
haurà sentit
haurem sentit
haureu sentit
hauran sentit

CONDICIONAL
sentiria
sentiries
sentiria
sentiríem
sentiríeu
sentirien
CONDICIONAL PERFET
hauria sentit
hauries sentit
hauria sentit
hauríem sentit
hauríeu sentit
haurien sentit
SUBJUNTIU

PRESENT
senta
sentes
senta
sentim
sentiu
senten

PERFET
haja sentit
hages sentit
haja sentit
hàgem sentit
hàgeu sentit
hagen sentit

IMPERFET
sentira
sentires
sentira
sentírem
sentíreu
sentiren
PLUSQUAM PERFET
haguera sentit
hagueres sentit
haguera sentit
haguérem sentit
haguéreu sentit
hagueren sentit
IMPERATIU PARTICIPI INFINITIU GERUNDI
-
sent
senta
sentim
sentiu
senten
sentit
sentida
sentits
sentides
SIMPLE
sentir

COMPOST
haver sentit
SIMPLE
sentint

COMPOST
havent sentit

Valencià normatiu 5: ELS VERBS 1
Valencià normatiu 4: ELS PRONOMS PERSONALS 1

Valencià normatiu, 3 - L´article definit
Valencià normatiu: Certificats Junta Qualificadora
Valencià normatiu, 2
Valencià normatiu, 1
Gramàtica, de SALT
Gramàtica normativa valenciana

Diccionari valencià online, Trobat
Gramàtica normativa valenciana

Lectures i dictats
Proves dels diferents nivells de la JQCV per a l’obtenció dels certificats oficials
Mes proves
Curs de valencià en línia INTER-VAL

Traductor SALT 3.0
Traducció valencià
Traducció català
 


<(©¿©)> Envía esta página por e-mail a otra persona <(©¿©)> 


Búsqueda en Monòver Punto Com

Búsqueda personalizada

Monóvar/Monòver. Monover punto com
Monòver punto com - ISSN 1885-4192
Cláusula de Exención de Responsabilidad
Copyright © 2003-2009, Luis Andrés, Todos los derechos reservados
Edita: Luis Andrés Pastor Oleaga, (Responsable y esclavo de esta idea)
03640 Monòver / Monóvar - Alicante (Spain)
cartas@monover.com

-
Monòver punto com - Estadísticas