-

-

Actualidad│Artículos │Azorín│Callejero │Cine │Cómo llegar │Enlaces │Fiestas
Gastronomía │Geografía │Guía-Comercial│Hemeroteca │Historia│Humor
 Juegos│La ciudad│Monumentos │Publicidad │RSS│Teléfonos

Valencià normatiu 4:
ELS PRONOMS PERSONALS 1

     S’anomena pronom la classe de paraules que equival funcionalment a tot un sintagma nominal i, en alguns casos, a un sintagma nominal precedit per una preposició. En general, els pronoms no admeten especificadors ni complements i formen una classe tancada, en la mesura que està constituïda per un nombre relativament reduït d’elements i no és possible crear-ne de nous.

     Dins de la categoria dels pronoms, s’inclouen els pronom personals, els relatius, els interrogatius i exclamatius, els demostratius neutres i alguns quantificadors.
     Els pronoms personals designen les persones del discurs, i es classifiquen en forts (o tònics) i febles (o àtons):

     A més de les diferències de tonicitat, els pronoms forts i els febles presenten també diferències sintàctiques. Els pronoms forts, concretament, ocupen les mateixes posicions sintàctiques que un sintagma nominal, i per tant poden aparéixer en la posició pròpia del subjecte, dels complements directe i indirecte (precedits per a i duplicats per un pronom feble) o del complement d’una preposició:
     subjecte > → Ells tenen raó. - complement directe >→ Isabel em va avisar a mi. - complement indirecte →> No ens han dit res a nosaltres. - complement d’una preposició >→ Hem lluitat molt per vosaltres. -

     Els febles, en canvi, no poden ocupar cap de les posicions sintàctiques anteriors, i necessàriament s’anteposen o es posposen al verb amb el qual formen una unitat prosòdica:
     Ens va avisar. - Va avisar-nos. - No li hem dit res. -

     Els pronoms forts i els febles també presenten en determinats casos diferències informatives. En funció de complement directe i indirecte, concretament, és possible usar o bé un pronom feble o bé un pronom feble duplicat amb un pronom fort precedit per la preposició a:
     M’han avisat. o M’han avisat a mi.
     T’ha preguntat alguna cosa? o T’han preguntat a tu alguna cosa?
     No els hem dit res. o No els hem dit res a ells.

La forma dels pronoms personals forts:

     Els pronoms febles pertanyen a la classe dels clítics, elements àtons que depenen fonològicament d’un element tònic, anomenat hoste. Els pronoms febles, concretament, tenen com a hoste el verb, respecte al qual s’anteposen o es posposen formant una unitat prosòdica:
     Em pareix bé. - Emporteu-vos la pilota!

     A més dels pronoms personals, que, com s’ha apuntat, poden ser forts o febles, hi ha uns altres pronoms febles que tenen un comportament semblant, i que es tractaran juntament amb els personals. Es tracta del pronom neutre (ho) i dels anomenats pronoms adverbials (ne i hi):
     Ja ho sabia. - Volia comprar-ne quatre. - No hi ha manera d’acabar açò.

     De manera paral·lela als pronoms personals forts, els pronoms personals febles presenten diferències formals relacionades amb les categories de persona (primera, segona i tercera persona), de nombre (singular i plural), de gènere (masculí, femení i neutre) i de cas (acusatiu i datiu, és a dir, complement directe i complement indirecte). En canvi, el pronom neutre i els pronoms adverbials no presenten variació. En aquells casos en què el pronom pot adoptar formes diferents, s’indica la que apareix darrere de verbs acabats en consonant.

     Amb l’excepció del pronom reflexiu se, tots els pronoms personals tenen formes diferents per al singular i el plural. En canvi, únicament els de tercera persona presenten formes diferents per a l’oposició de cas, i només els acusatius de tercera persona establixen distincions de gènere.

     A causa del seu caràcter àton, molts pronoms febles adopten formes diferents segons siguen proclítics o enclítics, i segons el tipus de contacte (vocàlic o consonàntic) que mantenen respecte al verb. Tenint en compte la forma i la posició dels pronoms, es parla de formes plenes, reduïdes, reforçades i elidides. En aquells casos en què hi ha variació:

     a) La forma plena es posposa al verb acabat en consonant (o en diftong decreixent): donar-me, doneu-me.

     b) La forma reduïda es posposa a un verb acabat en vocal (que no siga la semivocal u final d’un diftong decreixent): dóna’m.

     c) La forma reforçada s’anteposa a un verb començat per consonant: em dóna.

     d) La forma elidida s’anteposa a un verb començat per vocal o h (el pronom la no s’elidix si el verb comença amb i o u àtones): m’envia.

Valencià normatiu 4: ELS PRONOMS PERSONALS 1
Valencià normatiu, 3 - L´article definit
Valencià normatiu: Certificats Junta Qualificadora
Valencià normatiu, 2
Valencià normatiu, 1
Gramàtica, de SALT
Gramàtica normativa valenciana
Diccionari valencià online, Trobat
Gramàtica normativa valenciana
Lectures i dictats
Proves dels diferents nivells de la JQCV per a l’obtenció dels certificats oficials
Mes proves
Curs de valencià en línia INTER-VAL
Traductor SALT 3.0
Traducció valencià
Traducció català
 

<(©¿©)> Envía esta página por e-mail a otra persona <(©¿©)> 

Búsqueda en Monòver Punto Com

Búsqueda personalizada