-

-

Artículos │Azorín│Callejero │Cine │Cómo llegar │Enlaces │Fiestas │Gastronomía│Geografía
Guía-Comercial│Hemeroteca │Historia│Humor │Juegos │La ciudad │Monumentos │Publicidad │RSS│Teléfonos

Valencià 2

     Els signes diacrítics auxiliars

     L´ACCENTUACIÒ GRÀFICA

     L´accent gràfic és el signe escrit sobre una lletra vocal, siga majúscula o ninúscula, amb què s´indica la síl·laba tònica de la paraula.
     En valencià hi ha dos classes dáccent gràfic: l´agut o tancat (´), que es col·loca sobre les vocals tancades: la i (camí), la u (útil), la e tancada (església) i la o tancada (córrer), i el greu o obert (`), que es posa sobre les vocals obertes: la a (allà), la e oberta (modèstia) i la o oberta (història).

     S´accentuen gràficament les paraules polisíl·labes següents:

     a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en en i en in.
     Exemples: Novetlè, allí, cantó, això, tabú; cabàs, només, pastís, fuiós, arròs, abús; entén, mantín.
     Observació: No s´accentuen, això no obstant, les paraules agudes que acaben en i o u quan estes lletres representen una semivocal, com mireu o comboi.

     b) Les planes que no acaben en cap de les terminacions indicades en l´apartat anterior.
     Exemples: exàmens, cérvol, telèfon, príncep, concórrer, bròfec, rústic.

     c) Totes les esdrúixoles.
     Exemples: llàgrima, Àfrica, església, Énguera, ciéncia, península, Índia, fórmula, colònia, Òdena, música, Úrsula.

     Observació: Fora d´estes regles, l´accent gràfic també s´utiliza excepcionalment per a indicar que la u precedida d´una g no forma diftong creixent amb la vocal següent: gúa, ingúix.

     L´accentuació diacrítica. L´accent també permet distingir paraules homògrafes que tenen un significat diferent.

     LA DIÈRESI

     La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u, escrites en majúscula o en minúscula, amb les fucions següents:

     a) Per a indicar que la u dels grupos gue, gui, que, qui, no és muda.
     Exemples: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.

     b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior.
     Exemples: raïm, raïmet, veïna, veïnat, xiïta, oïda, gratuït; taüt, peüc, Paül, diürn, noümen.

     c) Per a indicar que la i en posiciò intervocàlica no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior.
     Exemples: agraïa, beneïen, corroïen, traduïen.

     En canvi, no s´usa la dièresi en els casos següents:

     a) Quan, segons les normes d´accentuació, una paraula ha de dur accent.
     Exemples: agraíem però agraïen, Lluís però Lluïsa, país però països.

     b) En les paraules formades amb els sufixos -isme, -ista, -iste.
     Exemples: arcaisme, ateisme, altruista, ateneiste.
     Observació: Les paraules lluïsme y proïsme sí que duen dièresi.

     c) En les formes d´infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació acabats en vocal + ir.
     Exemples: agrair, agrint, agrairé, agrairia, beneir, beneint, beneiré, beneiria, oir, oint, oiré oiria, lluir, lluint, lluiré, lluiria.

     d) En les terminacions cultes -um, -us.
     Exemples: aquàrium, mèdium, Márius, Pius.

     e) Després d´un prefix o del primer constituent d´una paraula composta.
     Exemples: antiinflamatori, biunívoc, coincidéncia, contraindicació, gastrointestinal, intrauterí, microinformàtica, reunió.
     Excepcions: La paraula reüll i les formes rizotòniques dels verbs reeixir i sobreeixir, como reïsc, reïx, reïsca, reïsquen, sobreïsc, sobreïx.

     EL GUIONET

     En valencià servix per a unir paraules originàriament diferents en els casos següents:

     a) En els  numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les unitats i les centenes.
     Exemples: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquanta-quatre, setanta-huit, noranta-nou, dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents, setanta-uné, trenta-dosé.
     Observació: Però s´escriuen sense guionet els derivats d´estes paraules: huitcentista, noucentisme.

     b) En els composts en què el primer element és un punt cardinal.
     Exemples: nord-est, sud-oest, sud-africà, nord-americà.

     c) En els composts reduplicatius, en què es repetix, parcialment o totalment un constituent, un patró rítmic o un significat.
     Exemples: a mata-degolla, bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.

     d) En els composts en què el segon element comença per r-, s- o x-, i el primer acaba en vocal.
     Exemples: cama-roja, compta-revolucions, esclata-sang, gira-sol, para-xocs.

     e) En els composts en què l'aglutinació pot dificultar o alterar la lectura dels components a causa de les lletres concurrents.
     Exemples: Bell-lloc, cor-robat, pit-roig, Vilar-roig.

     g) Amb l´adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un nom.
     Exemples: pacte de no-agressió, la no-bel·ligerància, principi de no-intervenció, no-metall, la no-violéncia, el no-res.

     h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.

     i) En composts que es mantenen invariables i establixen una relació de direccionalitat: diccionari valecià-castellà, missil terra-aire, el trajecte València-Alacant, pàgines 250-278.

     j) En composts de noms propis del tipus: França-Alemanya, l´Alcover-Moll.

     k) En els préstecs no assimilats: agnus-dei, dalai-lama, ex-libris.

     l) En els termes propis de determinats llenguatges d´especialitat en què el primer element és un símbol o en aquells en què el segon element és un número: d-sicosa, e-mail, g-valerolactosa, p-aminoazobenzé, goma-2, sub-21.

     L´APÒSTROF

     S´utilitza per a representar les formes asil·làbiques de l´article definit, de l´article personal i de la preposició de. També s´usa en les combinacions de determinats pronoms febles amb el verb o amb un altre pronom feble: m´agrada, ajuda´a, li´l compre, torna-me´l.

     S´utilitza com a regla general, quan la paraula que els seguix comença per vocal o h, els articles definits el y la es reduïxen a l´, els articles personals en i na es reduïxen a n´ i la preposició de es reduïx a d´.
     Exemples: l´arbre, l´herba, l´hora, l´invent, l´ull, n´Àngel, n`Úrsula, crits d´alegria, paisatge d´hivern.

     Observacions:

     a) Es mantenen les formes plenes de l´article el y la i de la preposició de en els casos següents:
     ―Davant de paraules comçades per i o u amb valor de semivocal (j) o (W), precedides o no de h: el iaio, el huitanta, la iarda, la hiena, tintura de iode, postura de ioga, el dia de hui, la província de Huelva.
     ―Davant de préstecs no adaptats començats per h amb valor consonàntic: el hardware, la Hansa Teutònica, una actriu de Hollywood.

     b) No s´apostrofa l´article la, (ni na) en els casos següents:
     ―Davant de paraules de gènere femení començades per i o u àtones precedides o no de h: la idea, la història, la universitat, la humanitat, na Isabel, na Urraca-
     ―Davant de les paraules una referida a l´hora del dia, ira i host, per a evitar confusions per homofonia:
     la una és una bona hora                                 però                            ni l´una ni l´altra van vindre
     la ira del rei                                                         "                                la lira del rei
     la host del rei Jaume I                                        "                                es va trencar l´os de la cama
     ―Davant del nom de les lletres: la a, la hac, la efe, davant de ics i de y.

Valencià normatiu: Certificats Junta Qualificadora
Valencià normatiu, 2
Valencià normatiu, 1
Gramàtica, de SALT
Gramàtica normativa valenciana
Diccionari valencià online, Trobat
Gramàtica normativa valenciana
Proves dels diferents nivells de la JQCV per a l’obtenció dels certificats oficials
Curs de valencià en línia INTER-VAL
Traductor SALT 3.0
Traducció valencià
Traducció català
    

<(©¿©)> Envía esta página por e-mail a otra persona <(©¿©)> 

Búsqueda en Monòver Punto Com

Búsqueda personalizada